"A l’entrada del port hi havia tres remolcs, l’un a sobre de l’altre, com un edifici de tres pisos. Em vaig enfilar al capdamunt i em vaig arrupir per poder entrar per un foradet. De cop i volta un tractor va enganxar aquell edifici. Em vaig aguantar la respiració. L’edifici es va moure i va entrar dins del vaixell. Al cap d’una hora els portalons del vaixell mercant es van tancar. Jo estava content com unes pasqües, ho juro. Boig d’alegria com no t’ho pots imaginar. Hauria volgut cridar, però no era el cas. I a més estava tot fosc i no sabia cap on anava, i no tenia res per beure ni menjar, de manera que de seguida em vaig calmar i vaig comprendre que abans de poder dir que ho havia aconseguit era millor aconseguir-ho del tot.”

En el mar hi ha cocodrils, Fabio Geda