Autobiografia il·lustrada 2018
"Va jeure a descansar sobre una branca. Una branca de l'arbre de la meva vida, que era molt més petit que ella."
"Dos periquitos es petonejaven a la barana del balcó.
De l'entusiasme d'una escombra voladora la poma -que primer va mossegar algú- va rodolar escales avall i ara era a l'últim -i primer- esglaó de casa, escrivint els agraïments del llibre.
La poma rodolant contra les escales fa tal tronada que arriba a les golfes i amb una revolada s'obren de bat a bat els finestrons i milers d'aus s'escapen de les penombres. El guirigall no desvetlla el mussol que seu en un somni profund roure endins, envoltat de fanalets encesos perquè no saben mai del cert si és de nit o de dia.
La roba estesa dringa la xemeneia que treu fum, fa temps que penja però mai s'eixuga prou."
